Els socialistes tenim un model alternatiu, basat en consolidar del parc públic per atendre les necessitats urgents. Vam ser capaços de créixer un 76% els pisos de titularitat autonòmica i incorporàrem, en vuit anys, quasi la mateixa xifra de cases que la suma dels trenta-tres anys anteriors.
En el context de la que serà possiblement la legislatura més dura de l’Autonomia, superant l’historial de Matas i Bauzá, ens trobem amb la consellera d’Habitatge del govern Prohens–Abascal, la senyora Marta Vidal. Comença el 2024 i encara resten per aclarir assumptes referits a la seva situació com a administradora no declarada d’una societat dels papers de Panamà i el seu rol d’advocada d’un fons voltor. Una consellera multitasca i «offshore», amant de l’interès privat i depredadora del general. Defensora de la suspensió d’una operació de l’anterior equip d’Armengol que hauria permès adquirir pisos al barri de Nou Llevant de Palma per destinar-los a lloguer social en aplicació de la llei d’Habitatge de marca socialista. Però pel PP, els pisos de la societat Metrovacesa no eren lloc per a gent treballadora i calia preservar les «gentes de bien» de trobar-se, al replà de l’escala, amb una mileurista carregada amb la compra del súper.
Una altra actuació estrellada és el seu decret llei buit de mesures d’habitatge. Ajuntaments, també del PP, han rebutjat la mesura per intervencionista dins els seus propis àmbits competencials urbanístics i per plantejar més problemes que solucions. Per no esmentar els Consells Insulars on s’ha obviat la seva potestat reguladora en planificació territorial i del patrimoni històric, venut al millor postor immobiliari. La norma és una amnistia urbanística de creixements descontrolats que, a posteriori, dificultaran la mobilitat i els recursos bàsics.
Pots llegir l’article complet de Joan Ferrer a Diario de Mallorca: