Res, absolutament res de tot el que s’ha fet en matèria de paisatge amb els governs progressistes del Consell de Mallorca i de les Illes Balears, ho està fent ni ho sabrà fer l’actual govern de dretes.
Contra allò que pot fer pensar el títol que encapçala aquest article, el paisatge no ha fuit. De fet, mai ho farà mentre al món hi hagi persones que miren al seu voltant i jutgen estèticament el que veuen. Els animals no humans no fan això. Tenen un territori en el qual es mouen, cacen, descansen i en definitiva sobreviuen, però no tenen paisatge. Noltros, els humans, sí en tenim, de paisatge, perquè hem arribat a un estadi cultural en què al territori on vivim no només li donam un valor econòmic, sinó també un valor estètic. Tanmateix, no hi ha un paisatge bo o dolent objectivament. Com a espectadors, jutjam com a «bo» qualsevol paisatge que ens causa unes emocions positives, i com a «dolent» aquell que ens desperta una sensació de rebuig. El subjectivisme de la percepció de l’entorn fa que a molts ens causin una sensació positiva –fins i tot de vertadera bellesa– les harmòniques alineacions de molins d’energia eòlica, o l’arquitectura brutalista de l’antiga central tèrmica d’Alcanada. Tot depèn d’un complex marc mental on es mesclen cultura, educació estètica i apetències subjectives sobre el que ens agrada i no ens agrada. Tanmateix, hi ha uns consensos, uns acords sobre allò que cada societat i cada època considera bell i, per tant, digne de preservar-se.
Pots llegir l’article complet de Gabriel Alomar Garau a Diario de Mallorca:
https://www.diariodemallorca.es/opinion/2024/01/05/sense-noticies-paisatge-96546624.html