La Renda Bàsica Universal no és una renda per a pobres però ataca la pobresa d’arrel perquè estableix un ingrés per sobre del llindar de pobresa del territori per a tothom.
El 20 d’octubre passat, la Xarxa Europea de Lluita contra la Pobresa (EAPN) presentava el seu informe anual sobre l’evolució de la pobresa a les Balears i a Espanya. Gràcies al sistema de prestacions i a l’escut social desplegat aquests darrers anys, el risc de pobresa es redueix d’un 40% a una mica menys del 20% de les ciutadanes i ciutadans de les Illes Balears, però 250.000 balears vivint sota el llindar de pobresa continuen sent massa ciutadans.
Al llarg dels anys s’han anat desenvolupant diferents prestacions econòmiques encaminades a garantir les necessitats més bàsiques dels ciutadans i ciutadanes del nostre territori: rendes mínimes d’inserció, rendes socials garantides, ingressos mínims vitals, etc. Prestacions, totes elles, de caràcter reactiu, condicionades i d’abast limitat que pretenen lluitar de manera directa contra l’exclusió social, la desigualtat i la pobresa d’una part de la nostra població.
L’aspiració legítima de disposar d’una Renda Bàsica Universal (RBU) per a tota la població d’un territori, és a dir, un ingrés pagat per l’Estat a tots i cadascun dels seus ciutadans i ciutadanes, podria semblar una evolució d’aquestes prestacions però no ho és en absolut.
Pots llegir l’article complet de Javier de Juan a elDiario.es: